Això de ser dona i tal










Això de ser dona i tal
14 il·lustracions que miren la vida amb humor
(Extret de la revista Catorze.cat)


1. Observa totes aquestes il·lustracions i en fas un comentari personal davall cada una d'elles, expressant-ne la teva forma de pensar.
Loryn Brantz




Especial: Tast editorial

Arxivat a: Passadís, Loryn Brantz, Lady Stuff, Tast editorial

Foto: Catorze

La rutina està plena de situacions en què, depèn dels ulls amb què les mirem, podem trobar-hi un punt d'humor. Tot és fixar-s'hi. I això és el que ha fet la il·lustradora Loryn Brantz que, a través de vinyetes, dibuixa les peripècies del seu (i qui sap si del teu) dia a dia. Fem un recorregut per 14 il·lustracions del seu llibre Lady Stuff. Això de ser dona i tal, que arriba a les llibreries a l'octubre, publicat per Bridge Books.

1.

Loryn Brantz
Que si no vols fer oi te banyis es cap.
2.

Loryn Brantz 

Que treure una cosa del bolso es molt dificil.
3.

Loryn Brantz
Que sempre les nines es pinten mes de lo que tocaria.
4.

Loryn Brantz
Que no te posis tot el bot de pintaungles.
5.

Loryn Brantz
Que quan ho veus es molt bonic pero quan te fixes de veres no ho es.
6.

Loryn Brantz
Que no sabeu usar ordinadors.
7.

Loryn Brantz
Repartirse les feines de casa.
8.

Loryn Brantz
Que quan dormim mes pensam.
9.

Loryn Brantz
Que son bipolars.
10.

Loryn Brantz
Que mai feim lo que dim.
11.

Loryn Brantz
Que hi ha algunes que lis agrada cridar la atenció.
12.

Loryn Brantz
Que controlem amb l'alcohol.
13.

Loryn Brantz
Que hi ha gent que nomes menja i gent que ho passa bé de veres.
14.

Loryn Brantz
Que sempre diem excuses per fer coses.

Sempre m'acompanya un record

Sempre m'acompanya un record

SEMPRE M'ACOMPANYA UN RECORD

1. Explica aquesta frase amb les teves paraules. Quina relació té amb la imatge? Explica-la.

Que sempre tornam a repetir lo que hem fet una i altra vegada.

2. Ara cerca una imatge i t'inventes una frase tu mateix.

Sempre estic content.

La poesia

1. Llegeix aquest text i fes-ne un resum. 

Básicament diu que la majoria de els professors gracies a la poesia poden explicar als seus alumnes

com entendre un text perfectament.

2. Quina és la teva conclusió final de tot el que has llegit?
Que la poesia es més important del que creia.



Un comprometido profesor de preparatoria explica, tanto crítica como creativamente, por qué enseñar poesía en las escuelas es tan complicado e importante.





Fotograma de Dead Poets Society, con Robin Williams






“La poesía permite que los maestros enseñen a sus alumnos cómo escribir, leer y comprender cualquier texto. La poesía puede dar a los estudiantes una salida sana para dar cabida a sus emociones”, expone Andrew Simmons, profesor de literatura, en una carta abierta publicada en The Atlantic. Lo cierto es que muchos profesores de literatura, al menos los que realmente están comprometidos con lo que hacen, piensan lo mismo que Simmons, pero ninguno ha escrito un ensayo tan claro de los pros y contras, posibilidades y las desventajas, de enseñar poesía en la preparatoria. De esta manera su artículo da voz a los problemas de la enseñanza de poesía, y al mismo tiempo esclarece algo fundamental para el estudiante. La poesía no sólo es poesía, es una herramienta para el mundo.
La poesía preparatoriana sufre de un problema de imagen. Piensen en la escenas de La sociedad de los poetas muertos, jóvenes de mejillas rojizas parados encima de mesas recitando versos, o en imitadores fachosos de Dickinson soñado despiertos en bancas del parque, llenando diarios con patrañas nocivas de panfleto. […] Siempre he rechazado estas malas caracterizaciones nacidas de la ignorancia, las malas películas y la enseñanza poco inspirada”.
Sin embargo, Simmons tampoco llena sus clases de Ezra Pound o T.S. Eliot. No lo hace porque, como él apunta, “ama la poesía”, y la “poesía tiene que convertirse en una idea tardía, un suplemento, y no algo que se estudia por sí mismo”. Esta dicotomía de amar los poemas pero no querer lapidarlos al deconstruirlos textualmente se dirige a algo importante: enseñar poesía es una herramienta para entender otras disciplinas de la academia y de la vida, pero la poesía en sí tiene que ser una experiencia poderosa, individual.
A los estudiantes que no les gusta escribir ensayos les podría gustar la poesía, con su escasez de reglas fijas y su afinidad con el rap. Para estos estudiantes, la poesía podría ser un portal hacia otras formas de escritura. Puede enseñar habilidades que sirven en otros tipos de escritura; por ejemplo la dicción precisa y económica.



Fotograma de Dead Poets Society, con Robin Williams


En su trabajo, los poetas no obedecen reglas tradicionales de escritura. La poesía puede enseñar convenciones de escritura y gramática al mostrar lo que pasa cuando los poetas se despojan de ellas o las pervierten para crear un efecto. Dickinson a menudo capitaliza los sustantivos comunes y utiliza guiones en lugar de comas para denotar cambios repentinos de enfoque. […] Cummings, por supuesto, se revela por completo. Usualmente rehúye de las mayúsculas en su poesía proto-mensaje de texto.
Los maestros deben producir amantes de la literatura y también críticos agudos, y formar un balance entre enseñar escritura, gramática y estrategias analíticas y luego también ayudar a estudiantes a ver que la literatura debe ser misteriosa. “La poesía sirve esta función perfectamente”, anota Simmons.
El artículo en su totalidad es una buena exposición del papel de la literatura en las escuelas de este siglo. Pero también tiene un valioso enfoque hacia la importancia de que la poesía no debe ser algo “que se resuelve” en clase. Debe ser algo que sólo sigue generando efectos en la mente de quien la leído y la amado, como él

Ortografia


EXERCICI


OMPLI ELS BUITS AMB LES GRAFIES CORRESPONENTS.

L’ESGLÉSIA BASILICAL DE MONTSERRAT
EL PA ÀNIM NO PORTA RENT
HO COMPRAREM EN AQUEST BAZAR
UNA EXPOSICIÓ DE CALZES GÒTICS
VOLS COSIR-ME LA CAMISA?
ELS ANIMALS RISÒFAGS MENGEN ARRELS
BESTIAR TRANSHUMANT
S’HA ENFONSAT ESTREPITOSAMENT
QUINA ÉS LA CAUSA DE LA RIQUEZA?
HAN TROBAT UN TRESOR BIZANTÍ
LA GASOLINA I LA BENZINA
REPOSAVA SOTA UN SALZE
LA INTRANSIGÈNCIA ÉS DOLENTA COM UNA METZINA
EN UNA HORA S’HAN FET UNA DOT_Z_ENA DE TRAN_S_ACCIONS
MANIFESTEM ADHESIÓ A LA DEMANDA DE LA BASÍLICA DEL BAZAR.
S’HA AMAGAT EL CALZE A LA CAMISA I HA COMENÇAT A COSIR.
LA CRISI DE LA DONZELLA LI HA ENFONSAT L’ÀNIM

Les propietats textuals, dossier


El text següent conté 8 errades d'ortografia, 8 de morfosintaxi i 7 de lèxic. Subratlla-les i escriu-ne la forma correcta a la taula de més avall.


El rastre de les bombolles

La música baixaba a petits salts per les escales del carrer del Bisbe, lliscava pels graons de pedra, pulits de tan peus que els havien trepitjat a lo llarg dels anys, desprès s'aturava un moment per recomençar de nou, enfilant-se per als murs de la catedral, de la Casa de l'Ardiaca, de l'Arxiu Històric de la Ciutat, amunt cap al cel lluminós d'aquell estiu tot just estrenat; allà dalt esclatava de sobte, espantan els coloms i les gavines, per tornar-se de seguida un murmullo només. Després callava i deixava pas als aplausos del públic que havia aturat la passejada per escutxar els quatre músics instal·lats al carrer de Santa Llúcia, a la sembra dels vells edificis.


Eren vora les set. Una brisa agradable s'havien endut les hores de calor i havia abocat la gent al carrer, omplint-lo d'una bullícia que ben segur duraria fins passat el punt de la mitjanit. Gelats de tots els gustos, granisats, horxates ... no hi havia pressa. A l'estiu el temps sem­bla que passi més poc a poc. Ells sabien que aquella era la millor hora per sortir a tocar. Ja feia un parell d'anys que havien pres per costum oferir els seus concerts a l'aire lliure en aquell racó de la ciutat vella. Després d'haver-ne probat uns quants era el que més lis agra­dava, i si plantaven cada tarda, amb les seves cadires plegables, els atríls i els barrets de palla. Allò dels barrets de palla havia estat ideia del Joan i sabia convertit en el seu signe distintiu. Amb el temps s'havien arribat a crear un públic fidel que els anava a escoltar sovint i Que ja èra com de la família. A aquest s'hi afegia gairebé sempre una bona colla d'oients que s'assentaven per terra o a les escales que donava accés als edificis del voltant, o que romanien a peu dret una estona i després se n'anaven a acabar de donar el tomb.


Mercè Canela, El rastre de les bombolles (fragment adaptat)



                                                                               Correcions

       ortogràfigues                                              morfosintàctiques                                         lèxiques

                                                                                                                                                               

      baixava
      pulit
      espantan
      escutxar
      granizats
      horxata
      atril
      idea
      s'havia                                                                                                                                                            

                                                                                                                                                                  

                                                                                                                                                                

                                                                                                                                                                    

COHESIÓ: propietat que permet RELACIONAR els diferents elements, que el text estigui ben COHESIONAT, lligat... És a dir, procura que els elements que el formen (Paraules, oracions, paràgrafs...) es vagin encadenant de manera correcta. 

Per tant, la COHESIÓ relaciona les diferents parts de què està format el text, petites o grosses: paraules, sintagmes, oracions, paràgrafs...

MARQUES DE COHESIÓ: connexió, referència gramatical i lèxica i discurs reportat

1. CONNEXIÓ: relació entre unitats a través de connectors (elements que els uneixen)

• COMPOSICIÓ ORACIONAL (dins la mateixa oració)
• Unió entre sintagmes, paraules o clàusules. 
• Coordinació o subordinació
• CONNECTORS: conjuncions! (i, o, si no, sinó, que,perquè, però...)
• CONNEXIÓ TEXTUAL (relació entre oracions i paràgrafs)
• HI ha una pausa, una separació, visual. 
• CONNECTORS? matisadors
• d'addició: a més, d'una banda, per cert...
• de disjunció: és a dir, per exemple, en resum...
• de contrast: per contra, no obstant...
• de conseqüència: per tant, en conclusió...

GRAELLA PÀGINA 64--- exercici oral 2 p.64

Exercici 1 i 3 (oral)

2.MECANISMES DE REFERÈNCIA:

[A (antecedent)]   B (marcant)

      <------------------- span="">

• GRAMATICAL:
• Amb pronoms, possessius, demostratius
• Pot ser:
• Amb elements que ja han sortit al text: 
• ANÀFORA
• Amb pronom personal o possessiu de 3a persona--->"En Toni va venir tard. ELL havia avisat na Maria. 
• Amb pronom relatiu"El ca AMB EL QUAL anava era seu"
• Amb pronom adverbial: "Véns al cine? A quina hora HI anau?"
• EL·LIPSI: omissió. En Joan volia venir, però al final **** va quedar a casa.              (4 p.76)
• Amb elements extralingüístics----> DIXI personal, espacial o temporal. (JA ESTUDIADA AL TEMA 1--- GRAELLA PÀGINA 66) 
• ANÀFORA + DIXI: DIXI TEXTUAL
• N'Aina li ha dit a na Marta que no podia venir i aquesta s'hi ha negat. 

5 p67 (repàs/ oral)

• LÈXICA: els dos elements presents a l'oració---> relacions semàntiques (mirar quadre pàgina 67)
• repetició: es repeteix la mateixa paraula amb el mateix sentit. 
• reiteració: El mateix referent, però amb una paraula diferent (sinònims, hiperònims, hipònims, noms generals...)
• Lleva la taula d'aquí! Estic farta de mobles vells!
• associació: hi ha relació semàntica entre els dos elements, però no són la mateixa cosa. 
• El pis era vell i no l'havien cuidat massa. La cuina... 
•   ex. 5 p.76, 4p.77 (quadern)

oral---> 5p77

3. DISCURS REPORTAT:

• directe---> reproducció exacta de les paraules que ha dit algú
• Verb de dicció : "............................"
• VERBS DE DICCIÓ: dir, demanar, contestar, explicar...
• indirecte--->explicació de les paraules que ha dit algú
• Verb de dicció + QUE + modificació temps verbal i díctics (personals, espacials i temporals)

PERE: Avui no vendré a classe. 

DIRECTE: En Pere ha dit: "Avui no vendré a classe"

INDIRECTE: En Pere ha dit que avui no vendrà a classe. 

ACTIVITAT (quadern)

Passa a discurs indirecte aquests textos en discurs directe: 

1. El jutge va demanar a l'acusat: "Això que diu és cert?" Lo que va dir na Maria es cert?
2. El cambrer els va demanar: "Què us fa ganes per dinar?" El cambrer ha dit que voleu pe dinar.


Passa a discurs directe aquests textos en discurs indirecte: 
3. El metge li va dir que no podia menjar sal.  El metge li va dir: menja sal.
4. La nina li va demanar a sa mare si podia anar a jugar.  La nina li va dir menvaig a jugar.

REPASSEM: 

1. Quines són les 4 propietats del text? Adequció, coherència, cohesió i correció.
2. Quina propietat del text s'encarrega que el text sigui ADEQUAT (s'adapti) al CONTEXT? Adequació.
3. En quina propietat del text és important adaptar el text a l'àmbit d'ús i al registre (més o menys formal)? Adequació.
4. Què és la DIXI? Relació entre el text i el context (personal, espacial, i temporal).
5. Quina propietat depèn de la tria del tema, la selecció de la informació i l'organització adequada? Coherència.

ADEQUACIÓ:

• factors: 
• camp (general/ especialitzat)
• mode (oral/escrit, preparat/no preparat),
• to(formal/informal)

                                                --→ àmbit d'ús i registre

• intenció comunicativa (tenor)

              --->funcions del llenguatge i tipus de text

• marques lingüístiques: 

• DIXI 
• (grau de formalitat del lèxic i grau de correcció)

Què és la DIXI?

 És el mecanisme que permet fer presents els 

elements del context (i interpretables pel context):

 qui? On? Quan?

Emissor-receptor QUI?	Espai ON?	Temps QUAN?
DIXI PERSONAL	DIXI ESPACIAL	DIXI TEMPORAL
Pronoms personals(jo/tu/vostè/nosaltres) Terminacions verbals(Cant-a, cant-es, cant-am...) Possessius (meu, teva...) (únicament de 1a i 2a persona)	Adverbis de lloc (aquí, allà...) demostratius (aquest, aquella) pronoms neutres (això, allò...)	Adverbis de temps (ara, després, avui...) morfemes verbals de present, passat, futur (cant-aré, cant-àrem)

*Mira de trobar les marques díctiques d'aquest text. 
Marca-les de tres colors diferents segons siguin 
marques de dixi personal, espacial o temporal: 

«Hola,

«Hola,
 t'escric aquesta nota per dir-te 
que la meva preferència per agafar 
les vacances és a l'agost perquè
la meva dona també les té aquest mes. 
Pensa-t'ho i m'ho dius demà.»

Les propietats textuals

Solució activitat anterior:

SOLUCIÓ

Classifica:

TEXT	TIPOLOGIA TEXTUAL	ÀMBIT D'ÚS	REGISTRE EMPRAT
poema	Retòric	literari	culte
Article d'opinió	ARGUMENTATIU	PERIODÍSTIC	ESTÀNDARD
novel·la	NARRATIU	LITERARI	CULTE LITERARI
diccionari	EXPOSITIU	ACADÈMIC	ESTÀNDARD
Predicció meteorològica	PREDICTIU	PERIODÍSTIC	ESTÀNDARD
Llibre de text	EXPOSITIU	ACADÈMIC	ESTÀNDARD/CULTE
Conversa telefònica	CONVERSACIONAL	PRIVAT	COL·LOQUIAL O VULGAR
recepta	INSTRUCTIU	PRIVAT	ESTÀNDARD
horòscops	PREDICTIU	PERIODÍSTIC	ESTÀNDARD
Eslògan publicitari	RETÒRIC	PUBLICITARI	ESTÀNDARD
notícia	NARRATIU	PERIODÍSTIC	ESTÀNDARD
conferència	EXPOSITIU	ACADÈMIC	ESTÀNDARD
Debat televisiu	CONVERSACIONAL I ARGUMENTATIU	PERIODÍSTIC	ESTÀNDARD-COL·LOQUIAL-VULGAR (depèn)

Les propietats textuals

PER EXEMPLE, EN LES ACTIVITATS D'EXPRESSIÓ ESCRITA ES VALOREN AQUESTS ASPECTES:

• ADEQUACIÓ:
  • Registre adequat (grau de formalitat, tractament, context...)
  • El lèxic és ric i adequat al tema
  • Demostra un estil personal
  • El text té la llargada demanada o adequada.
  • El text conté els elements bàsics de la tipologia textual demanada
  • El text presenta les característiques bàsiques de la tipologia textual demanada.
• COHERÈNCIA:
  • La informació es presenta de manera clara i entenedora.
  • La informació que aporta és concreta, rellevant i coherent
  • No hi falta ni hi sobra informació
  • Respecta l'ordre lògic (segons la tipologia textual demanada) i el text progressa de forma adequada
  • Totes les idees estan exposades de manera completa
  • No repeteix idees
• COHESIÓ:

• Fa un ús correcte dels connectors, especificadors i preposicions
• Empra de manera correcta els signes de puntuació: majúscula inicial, punts finals, comes, punts, punts i comes, punts suspensius...
• Fa un ús correcte dels paràgrafs
• CORRECCIÓ

• Usa un lèxic genuí (tenir que, algo, pues...) i precís
• Aspectes ortogràfics correctes: vocalisme, consonantisme, accentuació i dièresi, apostrofació, contraccions, ús del guionet ...

ADEQUACIÓ (tema1)

• Definició: propietat que permet relacionar el text amb el context. Per això es tenen en compte els FACTORS i la INTENCIÓ:

• FACTORS----→ són CAMP, MODE I TENOR o, dit de manera més senzilla, TEMA, CANAL I PREPARACIÓ I GRAU DE FORMALITAT  i conformen l'ÀMBIT D'ÚS i determinen el REGISTRE

• CAMP (tema) pot ser general (quotidià, normal...) o especialitzat (d'un tema específic per exemple física quàntica)

• MODE--→ canal (oral o escrit) i preparació (espontani o planificat)

• TO-→ relació entre emissor i receptor → grau de formalitat (formal/ informal) 

                                        

  La combinació de tema, canal, preparació i grau de formalitat determina:

• 
  

  ÀMBIT D'ÚS: acadèmic, administratiu, periodístic, literari, publicitari, privat...

• 
  

  REGISTRE: culte, estàndard, col·loquial i vulgar 

  
  
  
  

  EXERCICIS ORALS: 4 i 10 p. 19

• INTENCIÓ →o finalitat (TENOR) del text:--→ què es pretén amb el text?

• S'emprarà una FUNCIÓ DEL LLENGUATGE:
• referencial→ predomina el context-> intercanvi d'informació
• expressiva→ predomina l'emissor→ expressió d'emocions (sobretot converses)
• conativa/exhortativa→ es crida l'atenció al receptor→ ordres, suggeriments
• fàtica→ intenta mantenir el canal→ es manté la conversa, el lligam
• poètica→ es recrea en la forma d'expressar el missatge → finalitat estètica (literatura)
• metalingüística→ usa el llenguatge per parlar del codi→ parla de la lengua mateixa (diccionaris, gramàtiques)

• que determinarà quin TIPUS DE TEXT:
  • narratiu
  • descriptiu
  • argumentatiu
  • expositiu o explicatiu
  • instructiu
  • conversacional
  • predictiu
  • retòric

REPÀS: ----->

L'ADEQUACIÓ és la propietat en què es relaciona eltext amb el context. 

El text serà adequat o no segons 

el TEMA, 

el CANAL, 

el GRAU DE FORMALITAT 

i la INTENCIÓ COMUNICATIVA. 

Tots aquests factors determinaran 

l'ÀMBIT D'ÚS, 

el REGISTRE, 

la FUNCIÓ DEL LLENGUATGE 

i la TIPOLOGIA TEXTUAL. 

ACTIVITAT. COMPLETA:

EXEMPLE DE TEXT	TIPOLOGIA TEXTUAL	ÀMBIT D'ÚS	REGISTRE EMPRAT
poema	Retòric	literari	culte
Article d'opinió	Argumentatiu	Periodistic
novel·la	Narratiu	Literari
diccionari	Expositiu	Academic
Predicció meteorològica	Predictiu	Periodistic
Llibre de text	Expositiu	Academic
Conversa telefònica	Convesacional	Privat
Recepta de cuina	Instructiu	Privat
horòscops	Predictiu	Periodistic
Eslògan publicitari	Retoric	Publicitari
notícia	Narratiu	Periodistic
conferència	Expositiu	Academic
Debat televisiu	Conversacional i argumentatiu	Periodistic

examen

EXPOSITIU

ACADÈMIC

ESTÀNDARD